jueves, 9 de julio de 2009

EL VIAJE: UNA REFLEXIÓN SOBRE LA VIDA.

EL VIAJE: UNA REFLEXIÓN SOBRE LA VIDA.

La obra de arte siempre es susceptible de multiplicidad de interpretaciones, tantas como espectadores la perciban. Centrándose en “el viaje”, su finalidad dista mucho de lo que se pueda ver a primera vista, no es una crítica ácida y mordaz sobre el hecho de viajar y hacia las empresas de transporte aéreo. Se utiliza este recurso como metáfora de la vida, sobre todo del transcurso de la vida. Se quiere establecer un diálogo en cuya base se centre una reflexión sobre nuestra vida cotidiana en esta sociedad post-tecnológica.

La intervención puede resultar pesimista, dramática e incluso trágica, el espectador tiene que darle la vuelta y con cierto sentido del humor, pensar acerca de su propia situación en este sistema de vida actual y el papel que ocupa en la sociedad, para recapacitar en base al discurso escultórico, cambiar, o al menos intentarlo, de todo en lo que no esté de acuerdo y nos perjudica como seres humanos pensantes, posicionarse para recuperar la libertad individual, estar en contra de la soledad que cada día nos acucia en mayor medida, intentar no ser autosuficientes y compartir sensaciones y pensamientos con los demás, evitar el trato inhumano que soportamos casi diariamente en cualquier situación, vivir sin prisas ni estrés, etc. ser verdaderamente lo que queremos ser y hacer.

Se plantea que el ser humano de nuestra sociedad no forme parte del mecanismo social contemporáneo y recapacitar acerca del viaje que supone nuestra propia vida.

Abramos los ojos y no nos dejemos llevar, viajemos en libertad.

Moisès Gil

martes, 27 de enero de 2009

EL VIATGE: UNA REFLEXIÓ SOBRE LA VIDA

EL VIATGE: UNA REFLEXIÓ SOBRE LA VIDA

L'obra d'art sempre és susceptible de multiplicitat d'interpretacions, tantes com espectadors la perceben. Centrant-se en "el viatge", la seua finalitat dista molt del que es puga veure a primera vista; no és una crítica àcida i mordaç sobre el fet de viatjar i cap a les empreses de transport aeri. S'utilitza aquest recurs com a metàfora de la vida, sobretot del transcurs de la vida. Es vol establir un diàleg en la base del qual se centre una reflexió sobre la nostra vida quotidiana en aquesta societat post-tecnològica.

La intervenció pot resultar pessimista, dramàtica i fins i tot tràgica, l'espectador ha de donar-li la volta i amb un cert sentit de l'humor, pensar sobre la seua pròpia situació en aquest sistema de vida actual i el paper que ocupa en la societat, per a reflexionar, tot basant-se en el discurs escultòric, canviar, o almenys intentar-ho, tot allò amb què no hi estiga d'acord i ens perjudica com a sers humans pensants, posicionar-se per a recuperar la llibertat individual, estar en contra de la soledat que cada dia ens afecta en major grau, intentar no ser autosuficients i compartir sensacions i pensaments amb els altres, evitar el tracte inhumà que suportem quasi diàriament en qualsevol situació, viure sense presses, sense estrès, etc. Ser vertaderament el que volem ser i fer.

Es planteja que el ser humà de la nostra societat no forme part del mecanisme social contemporani i reflexionar sobre el viatge que implica la nostra pròpia vida.

Obrim els ulls i no ens deixem dur pel corrent: viatgem en llibertat.

Moisès Gil