EL VIATGE: UNA REFLEXIÓ SOBRE LA VIDA
L'obra d'art sempre és susceptible de multiplicitat d'interpretacions, tantes com espectadors la perceben. Centrant-se en "el viatge", la seua finalitat dista molt del que es puga veure a primera vista; no és una crítica àcida i mordaç sobre el fet de viatjar i cap a les empreses de transport aeri. S'utilitza aquest recurs com a metàfora de la vida, sobretot del transcurs de la vida. Es vol establir un diàleg en la base del qual se centre una reflexió sobre la nostra vida quotidiana en aquesta societat post-tecnològica.
La intervenció pot resultar pessimista, dramàtica i fins i tot tràgica, l'espectador ha de donar-li la volta i amb un cert sentit de l'humor, pensar sobre la seua pròpia situació en aquest sistema de vida actual i el paper que ocupa en la societat, per a reflexionar, tot basant-se en el discurs escultòric, canviar, o almenys intentar-ho, tot allò amb què no hi estiga d'acord i ens perjudica com a sers humans pensants, posicionar-se per a recuperar la llibertat individual, estar en contra de la soledat que cada dia ens afecta en major grau, intentar no ser autosuficients i compartir sensacions i pensaments amb els altres, evitar el tracte inhumà que suportem quasi diàriament en qualsevol situació, viure sense presses, sense estrès, etc. Ser vertaderament el que volem ser i fer.
Es planteja que el ser humà de la nostra societat no forme part del mecanisme social contemporani i reflexionar sobre el viatge que implica la nostra pròpia vida.
Obrim els ulls i no ens deixem dur pel corrent: viatgem en llibertat.
Moisès Gil
